Power Point
View more OpenOffice presentations from guillempaz.
domingo, 24 de mayo de 2009
lunes, 27 de abril de 2009
La persona té dignitat i no preu (Comentari Doc.9 - pàg 200)
1. En aquest breu fragment de Kant, tot roda envers a un tema principal. Què és i què no és digne, i si ho és, quins altres factors estan relacionats. Kant deixa molt clar que l’ésser humà té un valor absolut i que per tan té un fi en si mateix i si té un fi en si mateix és que tota la humanitat té dignitat, tots som iguals i ningú està ni per sota ni per sobre nostre.
2. L’ ésser humà, no és un producte comercial.
3. Per començar, estic totalment d’acord amb l’opino de l’autor d’aquest text. Mostra molt bé el que realment som i tenim cadascú de nosaltres, dignitat. Però, aquesta dignitat no sempre ha sigut ni és respectada per la societat. L’home és un llop per l’home. Amb aquesta expressió, vull donar exemple a actes de violència de gènere, racisme, persones aporofòbiques, i molts més actes i pensaments que les persones hem tingut al llarg de la història. Aquestes persones, que per sort són la minoria tractes a les altres no com si tinguessin un fi en si mateix, sinó com si fossin un mitjà. I com ja he esmentat abans, l’ésser humà té un valor humà, que encara que molts cops no sigui respectat, sempre estarà present gràcies a la moralitat
2. L’ ésser humà, no és un producte comercial.
3. Per començar, estic totalment d’acord amb l’opino de l’autor d’aquest text. Mostra molt bé el que realment som i tenim cadascú de nosaltres, dignitat. Però, aquesta dignitat no sempre ha sigut ni és respectada per la societat. L’home és un llop per l’home. Amb aquesta expressió, vull donar exemple a actes de violència de gènere, racisme, persones aporofòbiques, i molts més actes i pensaments que les persones hem tingut al llarg de la història. Aquestes persones, que per sort són la minoria tractes a les altres no com si tinguessin un fi en si mateix, sinó com si fossin un mitjà. I com ja he esmentat abans, l’ésser humà té un valor humà, que encara que molts cops no sigui respectat, sempre estarà present gràcies a la moralitat
DEFINICIONS BREUS:
Intel·lectualisme moral: posició que identifica el saber amb la virtut.Maièutica: és l'art de donar a llum la veritat.
Hedonisme: teoria moral que identifica el bé amb el plaer.
Feliçitat (Aristòtil): per Aristòtil, la feliçitat és du a terme l'activitat pròpia de l'ésser humà, és a dir, l'activitat intel·lectual.
Prudència: és la virtut intel·lectual que consisteix la "saviesa pràctica" perquè ens ajuda a deliberar bé, porposant-nos el que ens convé en el conjunt de la nostra vida.
Pau interior: consisteix en ser concient, de que el món exterior no està a les nostres mans .
Aritmètica dels plaers: teoria utilitarista que defensa més els plaers i menys el dolor.
Utilitarisme de la regla: exigeix tenir en compte si l'acció en què ens trobem es sotmet per la bondat de les regles que considerem morals per la bondat de les conseqüències.
Ética deontològica: ética que es centra més en el deure moral que no pas en la felicitat.
Imperatiu categòric: ordre que obliga de forma universal i mana sense condicions, sense prometre res a canvi.
Dignitat humana: és una idea que afirma, que l'ésser autònom és únic i no té preu, sinó dignitat.
Intuïcionisme dels valors: afirma que podem captar esl valors a través d'una intuició emocional.
Comunitarisme: és una ética que defensa les comunitats concretes davant la pèrdua d'identitat i de l'individualisme.
Universalisme: defensa que hi ha uns valors que tothom ha de compartir.
Hedonisme: teoria moral que identifica el bé amb el plaer.
Feliçitat (Aristòtil): per Aristòtil, la feliçitat és du a terme l'activitat pròpia de l'ésser humà, és a dir, l'activitat intel·lectual.
Prudència: és la virtut intel·lectual que consisteix la "saviesa pràctica" perquè ens ajuda a deliberar bé, porposant-nos el que ens convé en el conjunt de la nostra vida.
Pau interior: consisteix en ser concient, de que el món exterior no està a les nostres mans .
Aritmètica dels plaers: teoria utilitarista que defensa més els plaers i menys el dolor.
Utilitarisme de la regla: exigeix tenir en compte si l'acció en què ens trobem es sotmet per la bondat de les regles que considerem morals per la bondat de les conseqüències.
Ética deontològica: ética que es centra més en el deure moral que no pas en la felicitat.
Imperatiu categòric: ordre que obliga de forma universal i mana sense condicions, sense prometre res a canvi.
Dignitat humana: és una idea que afirma, que l'ésser autònom és únic i no té preu, sinó dignitat.
Intuïcionisme dels valors: afirma que podem captar esl valors a través d'una intuició emocional.
Comunitarisme: és una ética que defensa les comunitats concretes davant la pèrdua d'identitat i de l'individualisme.
Universalisme: defensa que hi ha uns valors que tothom ha de compartir.
Obrar conforme a la virtut més perfecta. Doc.3 - (pàg 195)
1- Aristòtil, ens vol fer entendre que cada acció realitzada per l’ésser humà té un fi en si mateixa, és a dir, a cada persona de la societat li correspon una funció específica a causa de les seves múltiples i més característiques virtuts i aquestes virtuts formen part d’un bé comú.
2- Títol: Les funcions i virtuts de l’ ésser humà.
3- Aristòtil, diu que tota funció de l’home està marcada per la seva ànima i la seva raó. Per exemple, si una persona té com a virtut dianoètica uns bons valors i saber on hi ha un límit, voldrà dir que té una certa prudència. Aquesta prudència que defensa l’autor en les persones, es refereix al saber triar i buscar un terme mitjà. Cada una d’aquestes accions no mancades de raó i realitzades per l’home bo, podem dir que entren en una certa saviesa pràctica protagonitzada per la prudència i que aquesta última ens ajudarà a actuar com ens convé per un futur pròxim o per la nostra vida. Personalment, crec que cadascú de nosaltres té els seus propòsits i el terme mig ens el marquem nosaltres, no hi ha un terme mig comú i igual per a tot la humanitat.
2- Títol: Les funcions i virtuts de l’ ésser humà.
3- Aristòtil, diu que tota funció de l’home està marcada per la seva ànima i la seva raó. Per exemple, si una persona té com a virtut dianoètica uns bons valors i saber on hi ha un límit, voldrà dir que té una certa prudència. Aquesta prudència que defensa l’autor en les persones, es refereix al saber triar i buscar un terme mitjà. Cada una d’aquestes accions no mancades de raó i realitzades per l’home bo, podem dir que entren en una certa saviesa pràctica protagonitzada per la prudència i que aquesta última ens ajudarà a actuar com ens convé per un futur pròxim o per la nostra vida. Personalment, crec que cadascú de nosaltres té els seus propòsits i el terme mig ens el marquem nosaltres, no hi ha un terme mig comú i igual per a tot la humanitat.
miércoles, 4 de marzo de 2009
L'HOME ESTÀ CONDEMNAT A SER LLIURE?
El ser humano está condenado a ser libre, porque una vez que está en el mundo, es responsable de todo lo que hace. No importa que lo amen o lo critiquen, lo respeten, lo honren o lo difamen, que lo coronen o lo crucifiquen; porque la mayor bendición que hay en la existencia es ser tú mismo.
Hemos hablado y hablamos mucho de la libertad. Quizá es uno de los conceptos más analizados de los últimos siglos, pero también es probable que sea el menos entendido o el más malinterpretado. La libertad es la capacidad del ser humano de dirigir (controlar) los propios actos hacia un fin. En el acto libre intervienen dos facultades del alma: la inteligencia y la voluntad. Basta recordar que la voluntad elige (tras deliberar) lo que la inteligencia le presenta como bien o bajo la forma de bien. Desde luego, y en esto todos coincidimos, ser hombre es ser libre. La capacidad de elegir está inscrita en la psique humana, por eso mismo la posibilidad de perder la libertad atemoriza tanto como perder la vida misma.
Es obvio que no se puede hablar de libertad en sentido unívoco. Existe una libertad que experimentamos cuando no estamos obligados por ningún agente externo y por la cual nos sentimos capacitados para hacer lo que queremos. Pero esta (libertad de) es una concepción negativa de la libertad, pues esta se caracteriza por la autoposesión (dominio) de los propios actos (libertad para). La raíz de la libertad es la voluntad y toda acción volitiva nace del interior del hombre, así decimos que la persona privada de libertad física sigue siendo libre: mantiene la libertad trascendental, que es una libertad constitutiva porque está inscrita en el ser humano por el simple hecho de ser persona. Esta libertad es la apertura a todo lo real, que se deriva de la infinitud de nuestro pensamiento y de la voluntad.
Hemos hablado y hablamos mucho de la libertad. Quizá es uno de los conceptos más analizados de los últimos siglos, pero también es probable que sea el menos entendido o el más malinterpretado. La libertad es la capacidad del ser humano de dirigir (controlar) los propios actos hacia un fin. En el acto libre intervienen dos facultades del alma: la inteligencia y la voluntad. Basta recordar que la voluntad elige (tras deliberar) lo que la inteligencia le presenta como bien o bajo la forma de bien. Desde luego, y en esto todos coincidimos, ser hombre es ser libre. La capacidad de elegir está inscrita en la psique humana, por eso mismo la posibilidad de perder la libertad atemoriza tanto como perder la vida misma.
Es obvio que no se puede hablar de libertad en sentido unívoco. Existe una libertad que experimentamos cuando no estamos obligados por ningún agente externo y por la cual nos sentimos capacitados para hacer lo que queremos. Pero esta (libertad de) es una concepción negativa de la libertad, pues esta se caracteriza por la autoposesión (dominio) de los propios actos (libertad para). La raíz de la libertad es la voluntad y toda acción volitiva nace del interior del hombre, así decimos que la persona privada de libertad física sigue siendo libre: mantiene la libertad trascendental, que es una libertad constitutiva porque está inscrita en el ser humano por el simple hecho de ser persona. Esta libertad es la apertura a todo lo real, que se deriva de la infinitud de nuestro pensamiento y de la voluntad.
DEFINICIONS
Temperament: conjunt de sentiments i passions que resulten difícils de modificar.
Hàbit: repetició d’actes en una mateixa direcció que ens predisposen a obrar.
Virtuts: Hàbits predisposats a actuar bé.
Consciència moral: Capacitat de captar els principis per distingir entre el que està moralment bé o malament.
Llibertad interna: Absència de coacció interna. És poder decidir per un mateix sobre les qüestions que ens afecten.
Condicionament: es basa en no tenir la llibertat absoluta, però si la suficient per ser responsable dels teus actes.
Destí: els estoics creien que hi havia una raó primera, una llei que regia l’univers en el qual tot succeïa fatalment.
Determinisme econòmic: es defensat per Marx i es creu que el motor de la història és la economia.
Determinisme genètic: defensat per Wilson que diu que tots els actes humans es basen en una genètica.
L’ús regulatiu: consisteix a investigar tots els fenòmens ‘’com si’’ estiguessin produïts per una causa encara que no la tinguin.
Autonomia moral: es basa en actuar d’una manera determinada perquè és el meu deure.
Heteronomia moral: es basa en actuar d’una manera concreta per por a un càstig.
Nivell preconvencional: actuar d’una manera per por a les conseqüències, per satisfer els nostres interessos.
Nivell postconvencional: persones que distingeixen entre les normes de la societat i els principis morals universals.
Responsabilitat moral: fenomen subjectiu de la consciència moral.
Consciència planetària: conèixer i responsabilitzar-se dels problemes del nostre món causats per nosaltres mateixos. Respectar el món per les generacions futures.
Principi de responsabilitat (Jonas): denunciar la falsa idea de “progrés” sobre la qual estem construint la nostra civilització, ja que realment estem destruint el món que ens envolta.
Hàbit: repetició d’actes en una mateixa direcció que ens predisposen a obrar.
Virtuts: Hàbits predisposats a actuar bé.
Consciència moral: Capacitat de captar els principis per distingir entre el que està moralment bé o malament.
Llibertad interna: Absència de coacció interna. És poder decidir per un mateix sobre les qüestions que ens afecten.
Condicionament: es basa en no tenir la llibertat absoluta, però si la suficient per ser responsable dels teus actes.
Destí: els estoics creien que hi havia una raó primera, una llei que regia l’univers en el qual tot succeïa fatalment.
Determinisme econòmic: es defensat per Marx i es creu que el motor de la història és la economia.
Determinisme genètic: defensat per Wilson que diu que tots els actes humans es basen en una genètica.
L’ús regulatiu: consisteix a investigar tots els fenòmens ‘’com si’’ estiguessin produïts per una causa encara que no la tinguin.
Autonomia moral: es basa en actuar d’una manera determinada perquè és el meu deure.
Heteronomia moral: es basa en actuar d’una manera concreta per por a un càstig.
Nivell preconvencional: actuar d’una manera per por a les conseqüències, per satisfer els nostres interessos.
Nivell postconvencional: persones que distingeixen entre les normes de la societat i els principis morals universals.
Responsabilitat moral: fenomen subjectiu de la consciència moral.
Consciència planetària: conèixer i responsabilitzar-se dels problemes del nostre món causats per nosaltres mateixos. Respectar el món per les generacions futures.
Principi de responsabilitat (Jonas): denunciar la falsa idea de “progrés” sobre la qual estem construint la nostra civilització, ja que realment estem destruint el món que ens envolta.
Haze - Libertad
Aquesta cançó és del cantant de hip hop Haze. Parla de la llibertat dels presoners, que miren de trobar la llibertat ja que ja han pagat pel que van fer i ningú els ajuda.
http://www.youtube.com/watch?v=1ocVPNWNu6s
http://www.youtube.com/watch?v=1ocVPNWNu6s
EL DESTINO
¿Dónde se escribe el destino? Yo pienso que existen dos respuestas posibles: desde el exterior o desde el interior. Puedes tener la sensación de que la vida, feliz o no, es lo que tú has decidido que sea, teniendo en cuenta las circunstancias. Pero también puedes creer que has estado sometido a tantas presiones que sólo pudiste hacer lo que hiciste y que tu destino se ha escrito desde el exterior. ¿Es posible variar esta situación?Yo pienso que si, lo que sufrimos no sólo se produce por coacciones externas, sino también por las interiores, las que impone el inconsciente y éstas son modificables.Pienso que puede que exista un destino para cada persona pero no creo que exista un destino definitivo, es decir, no hay nadie que marque la vida de las personas, ni las acciones que llebara a cabo, sinó que es el individuo mismo el que va marcando su propio destino.
lunes, 16 de febrero de 2009
UN VERITABLE EXEMPLE DE FAL·LÀCIES
Argument ad poulum
Les campanyes publicitàries de productes de bellesa que per mitjà de l´aparició de supermodels volen crear entusiasme, sobretot al sector femení. Quan potser, la majoria de les models que aparèixen en aquestes campanyes estan tant fantàstiques ja que utilitzen altres mètodes.
Les campanyes publicitàries de productes de bellesa que per mitjà de l´aparició de supermodels volen crear entusiasme, sobretot al sector femení. Quan potser, la majoria de les models que aparèixen en aquestes campanyes estan tant fantàstiques ja que utilitzen altres mètodes.
ARGUMENTS A FAVOR I EN CONTRA DE LA LLIBERTAT
Arguments a favor: - Des que naixem fins que ens morim, la llibertat interna, no ens la pot treure ningú,
- Som lliures externament, des que naixem, però aquesta ens la podem treure nosaltres mateixos amb actes incorrectes o ens la poden treure en el cas d’una dictadura.
- Des del punt de vista de la nostra societat espanyola, tenim llibertat alhora d’escollir per exemple, si volem treballar, fer mòduls, batxillerat, etc...
- Sense tenir en compte les conseqüències, som lliures en el sentit, que, podem expressar-nos quan, com i a on vulguem.
Arguments en contra:
- No som lliures de del moment en que no podem escollir si formem part d’aquest món.
- Des d’un caire més científic, tampoc som lliures totalment, ja que, no podem triar el nostre codi genètic.
- Sobretot, la llibertat externa, és un tipus de llibertat provisional, perquè les persones la perden a causa dels actes que han comès, però, també depèn molt del lloc on has nascut, ja que, s’hi en aquell país hi ha una dictadura, les persones que hi visquin, no tindran llibertat externa.
- La llibertat interna, es creu que és totalment nostre, però no és del tot cert. També ens la poden treure per mitjà de rentats de cervell i de sectes.
martes, 3 de febrero de 2009
DEFINICIONS DE FAL·LÀCIES
1.Preguntes complexes:Són preguntes que comporten pressuposicions.Ex: Ja has fet els deures?
2. Argument ad ignorantiam:Arguments en el que es pretén que un enunciat és fals només perquè ningú no ha aconseguit demostrar-ne la veritat.Ex: ha sonat un mòbil a la classe. Com no apareix qui és el culpable? La classe és un grup i la culpa per a tots.
3. Argument circular:Arguments en els quals, es fa una declaració i es defensa presentant raons que signifiquen el mateix.Ex: Després d’una setmana, aquest pa està com una pedra.
4. Argument ad hominem:Argument en el qual, ataquem les persones i no a les idees.Ex: Com em pots dir que no menteixi, si tu ets el primer en fer-ho.
5. Argument d’autoritat :S’intenta defensar una opinió sense presentar les proves pertinents, apel·lant únicament a la autoritat.Ex:- La Revolució Francesa va esclatar en el 1789.- Perquè professora?- Per què ho dic jo.
6. Argument ad baculum:Arguments que presenten algun tipus d’amenaces com si fossin raons bones per recolzar una determinada opinió.Ex: Si peques, aniràs a d’infern.
7. Argument ad poulum:Es recorre a provocar l’entusiasme o altres sentiments de les persones amb la finalitat que atorguin el seu assentiment al que s’osté el parlant sense presentar cap prova.Ex: - Prometo que tot aquell que maltracti a la dona, anirà directe a la presó.
8. Argument ex populo:Argument que consisteix a defensar un determinat punt de vista al·legant que tothom hi està d’acord.Ex: Un noi entrega un treball al professor, aquest el perd, i comunica al alumne que no l’ha entregar, en canvi, tota la classe afirma que sí.
9. Argument post hoc, ergo propter hoc:Argument, el qual, la successió temporal entre dos fenòmens, és una condició necessària.Ex: Un jugador de futbol, fa la senyal de la creu abans de sortir al camp, perquè la primera vegada que ho va fer va marcar uns quants gols.
10. La generalització precipitada:Argument, el qual, consisteix a passar d’una proposició particular a una proposició universal.Ex:- Tots els “manyos” son tossuts.- Tots els andalusos són borraixos.- Tots els catalans són garrepes.
11. Argument del pendent relliscós:Argument que defensa l’ anomenat “efecte dominó”.Ex: Si tu no estudies, suspendràs i si vas suspenent, repetiràs de cur
FAL·LÍCES
1. Preguntes complexes:Ex: Ja has fet els deures?
2. Argument ad ignorantiam:Ex: ha sonat un mòbil a la classe. Com no apareix qui és el culpable? La classe és un grup i la culpa per a tots.
3. Argument circular:Després d’una setmana, aquest pa està com una pedra.
4. Argument ad hominem:Com em pots dir que no menteixi, si tu ets el primer en fer-ho.
5. Argument d’autoritat :- La Revolució Francesa va esclatar en el 1789.- Perquè professora?- Per què ho dic jo.
6. Argument ad baculum:Si peques, aniràs a d’infern.
7. Argument ad poulum:- Prometo que tot aquell que maltracti a la dona, anirà directe a la presó.
8. Argument ex populo:Un noi entrega un treball al professor, aquest el perd, i comunica al alumne que no l’ha entregar, en canvi, tota la classe afirma que sí.
9. Argument post hoc, ergo propter hoc:Un jugador de futbol, fa la senyal de la creu abans de sortir al camp, perque la primera vegada que ho va fer va marcar uns quants gols.
10. La generalització precipitada:- Tots els andalusos són borraixos.- Tots els catalans són garrepes.
11. Argument del pendent relliscós:Si tu no estudies, suspendràs i si vas suspenent, repetiràs de curs
2. Argument ad ignorantiam:Ex: ha sonat un mòbil a la classe. Com no apareix qui és el culpable? La classe és un grup i la culpa per a tots.
3. Argument circular:Després d’una setmana, aquest pa està com una pedra.
4. Argument ad hominem:Com em pots dir que no menteixi, si tu ets el primer en fer-ho.
5. Argument d’autoritat :- La Revolució Francesa va esclatar en el 1789.- Perquè professora?- Per què ho dic jo.
6. Argument ad baculum:Si peques, aniràs a d’infern.
7. Argument ad poulum:- Prometo que tot aquell que maltracti a la dona, anirà directe a la presó.
8. Argument ex populo:Un noi entrega un treball al professor, aquest el perd, i comunica al alumne que no l’ha entregar, en canvi, tota la classe afirma que sí.
9. Argument post hoc, ergo propter hoc:Un jugador de futbol, fa la senyal de la creu abans de sortir al camp, perque la primera vegada que ho va fer va marcar uns quants gols.
10. La generalització precipitada:- Tots els andalusos són borraixos.- Tots els catalans són garrepes.
11. Argument del pendent relliscós:Si tu no estudies, suspendràs i si vas suspenent, repetiràs de curs
lunes, 26 de enero de 2009
Doc.2-pàg 139 (LA CULTURA COM A ACTIVITAT SIMBÓLICA)
1)L'home que intenta superar els seus límits, no millora la seva naturalesa, sinó que la empitjora. En aquest empitjorament, l'home ha d'acceptar les condicions de la seva vida, degut a que no té cap altre camí.Ens parla sobre l’home que no viu en un univers físic,sinó per un món creat per l’ésser humà( amb diverses cultures).Entre l'univers físic i el simbòlic, s’interposa un mitjà artificial. Ens donem compte que no podem viure la realitat cara a cara
2) UNA CULTURA CADA DIA MES FORMADA
3) Al text anterior, Ernst Cassirer diu que l'home no pot sobrepassar els límits de la seva naturalesa, perquè si ho fa, succeeix totalment el contrari. Dona importància a un univers simbòlic, format sobretot per el llenguatge, l’art i la religió, un univers que ha estat format per el propi ésser humà . Entre la realitat física i nosaltres, es crea un món intermedi, al que hem anomenat univers simbòlic. Aquest nou mitjà està format per formes lingüístiques, imatges artístiques, símbols, i sense aquests l'home no pot veure ni conèixer res.
2) UNA CULTURA CADA DIA MES FORMADA
3) Al text anterior, Ernst Cassirer diu que l'home no pot sobrepassar els límits de la seva naturalesa, perquè si ho fa, succeeix totalment el contrari. Dona importància a un univers simbòlic, format sobretot per el llenguatge, l’art i la religió, un univers que ha estat format per el propi ésser humà . Entre la realitat física i nosaltres, es crea un món intermedi, al que hem anomenat univers simbòlic. Aquest nou mitjà està format per formes lingüístiques, imatges artístiques, símbols, i sense aquests l'home no pot veure ni conèixer res.
domingo, 4 de enero de 2009
Com justificariesque l'afirmació només sé que no sé res, és una expressió que revela la saviesa de qui la pronuncia? En què consisteis la saviesa? D'entre els tractats més avall, qui diries que és savi?
Jo crec que la persona més savia, és la vella que ha acumulat molta experiència en la seva llarga vida, perquè a adquirit conixement, i criteri, el mètode empericoracional considera experiència i raó
el problema de la filosofia contemporànea Doc.12 pàg 30
Per què l'existència de l'home actual és centrífuga i penúltima? Quines conseqüències té per a nosaltres?
Perque renuncia a adoptar atituds socials i últimes. Un angoixós coeficient d provisionalitat que amenaça dissoldre la vida contemporània. Quan l'autor es refereix a centrífuga,vol dir que pensa més en l'exterior, en lo d'afora, que en si mateix.
- Has viscut alguna vegada aquesta expriència que explica Zubiri de replegar-se sobre un mateix?
Si, cada cop que ens parem a pensar sobre els nostres problemes, o cada cop que en parem a reflexionar sobre la vida, o ens qüestionem preguntes.
- Per Zubiri, qui és el problema de la filosofia contemporània?
El correcte plantejament de la qüestió
Perque renuncia a adoptar atituds socials i últimes. Un angoixós coeficient d provisionalitat que amenaça dissoldre la vida contemporània. Quan l'autor es refereix a centrífuga,vol dir que pensa més en l'exterior, en lo d'afora, que en si mateix.
- Has viscut alguna vegada aquesta expriència que explica Zubiri de replegar-se sobre un mateix?
Si, cada cop que ens parem a pensar sobre els nostres problemes, o cada cop que en parem a reflexionar sobre la vida, o ens qüestionem preguntes.
- Per Zubiri, qui és el problema de la filosofia contemporània?
El correcte plantejament de la qüestió
CAPÍTUL 4. pàg.112 el choque de civilizaciones
Estem assistint «al final d'una era de progrés» dominada per les ideologies occidentals, i estem entrant en una era en la qual civilitzacions múltiples i diverses interaccionaran, competiran, conviuran i s'acomodaran unes a uns altres. Aquest procés planetari de indigenización es manifesta àmpliament en el ressorgir de la religió que està tenint lloc en tantes parts del món, i més concretament en el ressorgiment cultural en països asiàtics i islàmics, generat en part pel seu dinamisme econòmic i demogràfic".
ANTROPOLOGIA CULTURAL
LES PRIMERES SOCIETATS
Característiques:
- Van aparèixer l’any 35.000 a.C.
- Eren societats igualitàries.
- Basen la supervivència en la caça i la recol·lecció.
- El cap, és un home amb experiència.
- Eren nòmades.
- Sabem de la seva cultura o creença per les pintures.
SOCIETATS AGRÍCOLES
Característiques:
- Van aparèixer l’any 8.000 a.C.
- Hi ha una agrupació sedentària que dona lloc a l’acumulació i retribució controlada.
- És possible acumular excedents.
- La retribució es presenta com un fet necessari i una imposició per a tothom.
- Es posa a un cap de la tribu (persona per recollir i emmagatzemar aliments que puguin satisfer la població.
ELS ESTATS NAIXENTS
Característiques:
- Van aparèixer l’any 3.500 a.C.
- Forta centralització de poder.
- Estratificació social més gran.
- Clara divisió de funcions.
- Desigualtat en la riquesa.
- Desenvolupament urbanístic.
- Notable creixement cultural.
- Les primeres civilitzacions van ser Sumer i Mesopotàmia.
- Augmenta la producció gràcies al desenvolupament de noves tècniques, millors condicions de vida, s’enriqueix la vida social, etc...
- Més tard apareixen noves civilitzacions com Egipte, Mesoamèrica, etc...
Característiques:
- Van aparèixer l’any 35.000 a.C.
- Eren societats igualitàries.
- Basen la supervivència en la caça i la recol·lecció.
- El cap, és un home amb experiència.
- Eren nòmades.
- Sabem de la seva cultura o creença per les pintures.
SOCIETATS AGRÍCOLES
Característiques:
- Van aparèixer l’any 8.000 a.C.
- Hi ha una agrupació sedentària que dona lloc a l’acumulació i retribució controlada.
- És possible acumular excedents.
- La retribució es presenta com un fet necessari i una imposició per a tothom.
- Es posa a un cap de la tribu (persona per recollir i emmagatzemar aliments que puguin satisfer la població.
ELS ESTATS NAIXENTS
Característiques:
- Van aparèixer l’any 3.500 a.C.
- Forta centralització de poder.
- Estratificació social més gran.
- Clara divisió de funcions.
- Desigualtat en la riquesa.
- Desenvolupament urbanístic.
- Notable creixement cultural.
- Les primeres civilitzacions van ser Sumer i Mesopotàmia.
- Augmenta la producció gràcies al desenvolupament de noves tècniques, millors condicions de vida, s’enriqueix la vida social, etc...
- Més tard apareixen noves civilitzacions com Egipte, Mesoamèrica, etc...
CONVIVÈNCIA ENTRE CULTURES?
Per conviure entre cultures hem de tenir uns principis d’educació, tots som persones iguals i com a persones hem de viure amb tolerància i respectats com a persones per arribar a un benestar social. Si només hagués una cultura no tindrem tan coneixement ja que cada cultura aporta una opinió que pot ser útil positivament o negativament.
Es gairebé impossible que hagués una cultura en comú, cada individu te els seus ideals i uns valors autèntics i purs.
La meva democràcia es igual al dels individus i d’altres no poden dir el mateix i existeix una discrepància per lo que per haver una única cultura haurem de començar de nou cosa que es gairebé impossible.
Es gairebé impossible que hagués una cultura en comú, cada individu te els seus ideals i uns valors autèntics i purs.
La meva democràcia es igual al dels individus i d’altres no poden dir el mateix i existeix una discrepància per lo que per haver una única cultura haurem de començar de nou cosa que es gairebé impossible.
DEFINICIONS!
Individu: és qualsevol ésser complet que pertany a una espècie, sigui animal o vegetal.Individualismo possesiu: aquesta teoria defensa que cada ésser humà és l’ únic propietari de la seva persona i les seves capacitats
Sociabilitat natural: en aquesta teoria, l’ésser humà és un animal polìtic, és a dir, sociable per naturalesa.Contractualisme: aquesta teoria defensa que l’ésser humà no és sociable per naturalesa.Estat de natura: és un estat de llibertat absoluta.Pacte social (Rousseau): es tracta d’un pacte en que cedim la nostre llibertat natural a canvi de la llibertat civil.L’antropologia social: interpreta aquestes expressions culturals i intenta comprendre’n el significat.Socialització primària: té com a objectiu d’introduir el subjecte en la societat i es desenvolupa en el si de la familia durant la primera etapa de la infantesa.Cultura: conjunt d’artefactes, tradicions, costums, valors, formes de conducta que un determinat grup humà acepta coma pròpies.Subcultura: no posa en quesito la cultura perquè les persones que hi participen no la viuen de la mateixa manera.Contracultura: és un moviment de rebel·lió contra la cultura que ens trobem que presenta un projecte de cultura i societat alternatives.Nous moviments socials: fenòmens provisionals que es fan i es desfan. Civilització (Huntington): és sinònim al que és pròpi de la ciutat. Com la guerra de l’Irac.Etnocentrisme: analitza les cultures des del punt de vista de la pròpia cultura, que es converteix en la mesura per valorar les altres.Xenofòbia: és un pensament molt radical que es basa en el odi als extrangers.Aporofòvia: rebuix i meyspreu envers el pobre.Racisme: pensament que es basa en la prohibició de l’entrada d’immigrants.Relativisme cultural: defensa que la comunicació entre cultures és quasi impossible i no gaire desitjable.Universalsime: descobreix uns valors compartits, entre els quals destaca el respecte a les diferències culturals.
Sociabilitat natural: en aquesta teoria, l’ésser humà és un animal polìtic, és a dir, sociable per naturalesa.Contractualisme: aquesta teoria defensa que l’ésser humà no és sociable per naturalesa.Estat de natura: és un estat de llibertat absoluta.Pacte social (Rousseau): es tracta d’un pacte en que cedim la nostre llibertat natural a canvi de la llibertat civil.L’antropologia social: interpreta aquestes expressions culturals i intenta comprendre’n el significat.Socialització primària: té com a objectiu d’introduir el subjecte en la societat i es desenvolupa en el si de la familia durant la primera etapa de la infantesa.Cultura: conjunt d’artefactes, tradicions, costums, valors, formes de conducta que un determinat grup humà acepta coma pròpies.Subcultura: no posa en quesito la cultura perquè les persones que hi participen no la viuen de la mateixa manera.Contracultura: és un moviment de rebel·lió contra la cultura que ens trobem que presenta un projecte de cultura i societat alternatives.Nous moviments socials: fenòmens provisionals que es fan i es desfan. Civilització (Huntington): és sinònim al que és pròpi de la ciutat. Com la guerra de l’Irac.Etnocentrisme: analitza les cultures des del punt de vista de la pròpia cultura, que es converteix en la mesura per valorar les altres.Xenofòbia: és un pensament molt radical que es basa en el odi als extrangers.Aporofòvia: rebuix i meyspreu envers el pobre.Racisme: pensament que es basa en la prohibició de l’entrada d’immigrants.Relativisme cultural: defensa que la comunicació entre cultures és quasi impossible i no gaire desitjable.Universalsime: descobreix uns valors compartits, entre els quals destaca el respecte a les diferències culturals.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
