Intel·lectualisme moral: posició que identifica el saber amb la virtut.Maièutica: és l'art de donar a llum la veritat.
Hedonisme: teoria moral que identifica el bé amb el plaer.
Feliçitat (Aristòtil): per Aristòtil, la feliçitat és du a terme l'activitat pròpia de l'ésser humà, és a dir, l'activitat intel·lectual.
Prudència: és la virtut intel·lectual que consisteix la "saviesa pràctica" perquè ens ajuda a deliberar bé, porposant-nos el que ens convé en el conjunt de la nostra vida.
Pau interior: consisteix en ser concient, de que el món exterior no està a les nostres mans .
Aritmètica dels plaers: teoria utilitarista que defensa més els plaers i menys el dolor.
Utilitarisme de la regla: exigeix tenir en compte si l'acció en què ens trobem es sotmet per la bondat de les regles que considerem morals per la bondat de les conseqüències.
Ética deontològica: ética que es centra més en el deure moral que no pas en la felicitat.
Imperatiu categòric: ordre que obliga de forma universal i mana sense condicions, sense prometre res a canvi.
Dignitat humana: és una idea que afirma, que l'ésser autònom és únic i no té preu, sinó dignitat.
Intuïcionisme dels valors: afirma que podem captar esl valors a través d'una intuició emocional.
Comunitarisme: és una ética que defensa les comunitats concretes davant la pèrdua d'identitat i de l'individualisme.
Universalisme: defensa que hi ha uns valors que tothom ha de compartir.
lunes, 27 de abril de 2009
Obrar conforme a la virtut més perfecta. Doc.3 - (pàg 195)
1- Aristòtil, ens vol fer entendre que cada acció realitzada per l’ésser humà té un fi en si mateixa, és a dir, a cada persona de la societat li correspon una funció específica a causa de les seves múltiples i més característiques virtuts i aquestes virtuts formen part d’un bé comú.
2- Títol: Les funcions i virtuts de l’ ésser humà.
3- Aristòtil, diu que tota funció de l’home està marcada per la seva ànima i la seva raó. Per exemple, si una persona té com a virtut dianoètica uns bons valors i saber on hi ha un límit, voldrà dir que té una certa prudència. Aquesta prudència que defensa l’autor en les persones, es refereix al saber triar i buscar un terme mitjà. Cada una d’aquestes accions no mancades de raó i realitzades per l’home bo, podem dir que entren en una certa saviesa pràctica protagonitzada per la prudència i que aquesta última ens ajudarà a actuar com ens convé per un futur pròxim o per la nostra vida. Personalment, crec que cadascú de nosaltres té els seus propòsits i el terme mig ens el marquem nosaltres, no hi ha un terme mig comú i igual per a tot la humanitat.
2- Títol: Les funcions i virtuts de l’ ésser humà.
3- Aristòtil, diu que tota funció de l’home està marcada per la seva ànima i la seva raó. Per exemple, si una persona té com a virtut dianoètica uns bons valors i saber on hi ha un límit, voldrà dir que té una certa prudència. Aquesta prudència que defensa l’autor en les persones, es refereix al saber triar i buscar un terme mitjà. Cada una d’aquestes accions no mancades de raó i realitzades per l’home bo, podem dir que entren en una certa saviesa pràctica protagonitzada per la prudència i que aquesta última ens ajudarà a actuar com ens convé per un futur pròxim o per la nostra vida. Personalment, crec que cadascú de nosaltres té els seus propòsits i el terme mig ens el marquem nosaltres, no hi ha un terme mig comú i igual per a tot la humanitat.
miércoles, 4 de marzo de 2009
L'HOME ESTÀ CONDEMNAT A SER LLIURE?
El ser humano está condenado a ser libre, porque una vez que está en el mundo, es responsable de todo lo que hace. No importa que lo amen o lo critiquen, lo respeten, lo honren o lo difamen, que lo coronen o lo crucifiquen; porque la mayor bendición que hay en la existencia es ser tú mismo.
Hemos hablado y hablamos mucho de la libertad. Quizá es uno de los conceptos más analizados de los últimos siglos, pero también es probable que sea el menos entendido o el más malinterpretado. La libertad es la capacidad del ser humano de dirigir (controlar) los propios actos hacia un fin. En el acto libre intervienen dos facultades del alma: la inteligencia y la voluntad. Basta recordar que la voluntad elige (tras deliberar) lo que la inteligencia le presenta como bien o bajo la forma de bien. Desde luego, y en esto todos coincidimos, ser hombre es ser libre. La capacidad de elegir está inscrita en la psique humana, por eso mismo la posibilidad de perder la libertad atemoriza tanto como perder la vida misma.
Es obvio que no se puede hablar de libertad en sentido unívoco. Existe una libertad que experimentamos cuando no estamos obligados por ningún agente externo y por la cual nos sentimos capacitados para hacer lo que queremos. Pero esta (libertad de) es una concepción negativa de la libertad, pues esta se caracteriza por la autoposesión (dominio) de los propios actos (libertad para). La raíz de la libertad es la voluntad y toda acción volitiva nace del interior del hombre, así decimos que la persona privada de libertad física sigue siendo libre: mantiene la libertad trascendental, que es una libertad constitutiva porque está inscrita en el ser humano por el simple hecho de ser persona. Esta libertad es la apertura a todo lo real, que se deriva de la infinitud de nuestro pensamiento y de la voluntad.
Hemos hablado y hablamos mucho de la libertad. Quizá es uno de los conceptos más analizados de los últimos siglos, pero también es probable que sea el menos entendido o el más malinterpretado. La libertad es la capacidad del ser humano de dirigir (controlar) los propios actos hacia un fin. En el acto libre intervienen dos facultades del alma: la inteligencia y la voluntad. Basta recordar que la voluntad elige (tras deliberar) lo que la inteligencia le presenta como bien o bajo la forma de bien. Desde luego, y en esto todos coincidimos, ser hombre es ser libre. La capacidad de elegir está inscrita en la psique humana, por eso mismo la posibilidad de perder la libertad atemoriza tanto como perder la vida misma.
Es obvio que no se puede hablar de libertad en sentido unívoco. Existe una libertad que experimentamos cuando no estamos obligados por ningún agente externo y por la cual nos sentimos capacitados para hacer lo que queremos. Pero esta (libertad de) es una concepción negativa de la libertad, pues esta se caracteriza por la autoposesión (dominio) de los propios actos (libertad para). La raíz de la libertad es la voluntad y toda acción volitiva nace del interior del hombre, así decimos que la persona privada de libertad física sigue siendo libre: mantiene la libertad trascendental, que es una libertad constitutiva porque está inscrita en el ser humano por el simple hecho de ser persona. Esta libertad es la apertura a todo lo real, que se deriva de la infinitud de nuestro pensamiento y de la voluntad.
DEFINICIONS
Temperament: conjunt de sentiments i passions que resulten difícils de modificar.
Hàbit: repetició d’actes en una mateixa direcció que ens predisposen a obrar.
Virtuts: Hàbits predisposats a actuar bé.
Consciència moral: Capacitat de captar els principis per distingir entre el que està moralment bé o malament.
Llibertad interna: Absència de coacció interna. És poder decidir per un mateix sobre les qüestions que ens afecten.
Condicionament: es basa en no tenir la llibertat absoluta, però si la suficient per ser responsable dels teus actes.
Destí: els estoics creien que hi havia una raó primera, una llei que regia l’univers en el qual tot succeïa fatalment.
Determinisme econòmic: es defensat per Marx i es creu que el motor de la història és la economia.
Determinisme genètic: defensat per Wilson que diu que tots els actes humans es basen en una genètica.
L’ús regulatiu: consisteix a investigar tots els fenòmens ‘’com si’’ estiguessin produïts per una causa encara que no la tinguin.
Autonomia moral: es basa en actuar d’una manera determinada perquè és el meu deure.
Heteronomia moral: es basa en actuar d’una manera concreta per por a un càstig.
Nivell preconvencional: actuar d’una manera per por a les conseqüències, per satisfer els nostres interessos.
Nivell postconvencional: persones que distingeixen entre les normes de la societat i els principis morals universals.
Responsabilitat moral: fenomen subjectiu de la consciència moral.
Consciència planetària: conèixer i responsabilitzar-se dels problemes del nostre món causats per nosaltres mateixos. Respectar el món per les generacions futures.
Principi de responsabilitat (Jonas): denunciar la falsa idea de “progrés” sobre la qual estem construint la nostra civilització, ja que realment estem destruint el món que ens envolta.
Hàbit: repetició d’actes en una mateixa direcció que ens predisposen a obrar.
Virtuts: Hàbits predisposats a actuar bé.
Consciència moral: Capacitat de captar els principis per distingir entre el que està moralment bé o malament.
Llibertad interna: Absència de coacció interna. És poder decidir per un mateix sobre les qüestions que ens afecten.
Condicionament: es basa en no tenir la llibertat absoluta, però si la suficient per ser responsable dels teus actes.
Destí: els estoics creien que hi havia una raó primera, una llei que regia l’univers en el qual tot succeïa fatalment.
Determinisme econòmic: es defensat per Marx i es creu que el motor de la història és la economia.
Determinisme genètic: defensat per Wilson que diu que tots els actes humans es basen en una genètica.
L’ús regulatiu: consisteix a investigar tots els fenòmens ‘’com si’’ estiguessin produïts per una causa encara que no la tinguin.
Autonomia moral: es basa en actuar d’una manera determinada perquè és el meu deure.
Heteronomia moral: es basa en actuar d’una manera concreta per por a un càstig.
Nivell preconvencional: actuar d’una manera per por a les conseqüències, per satisfer els nostres interessos.
Nivell postconvencional: persones que distingeixen entre les normes de la societat i els principis morals universals.
Responsabilitat moral: fenomen subjectiu de la consciència moral.
Consciència planetària: conèixer i responsabilitzar-se dels problemes del nostre món causats per nosaltres mateixos. Respectar el món per les generacions futures.
Principi de responsabilitat (Jonas): denunciar la falsa idea de “progrés” sobre la qual estem construint la nostra civilització, ja que realment estem destruint el món que ens envolta.
Haze - Libertad
Aquesta cançó és del cantant de hip hop Haze. Parla de la llibertat dels presoners, que miren de trobar la llibertat ja que ja han pagat pel que van fer i ningú els ajuda.
http://www.youtube.com/watch?v=1ocVPNWNu6s
http://www.youtube.com/watch?v=1ocVPNWNu6s
EL DESTINO
¿Dónde se escribe el destino? Yo pienso que existen dos respuestas posibles: desde el exterior o desde el interior. Puedes tener la sensación de que la vida, feliz o no, es lo que tú has decidido que sea, teniendo en cuenta las circunstancias. Pero también puedes creer que has estado sometido a tantas presiones que sólo pudiste hacer lo que hiciste y que tu destino se ha escrito desde el exterior. ¿Es posible variar esta situación?Yo pienso que si, lo que sufrimos no sólo se produce por coacciones externas, sino también por las interiores, las que impone el inconsciente y éstas son modificables.Pienso que puede que exista un destino para cada persona pero no creo que exista un destino definitivo, es decir, no hay nadie que marque la vida de las personas, ni las acciones que llebara a cabo, sinó que es el individuo mismo el que va marcando su propio destino.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
