Raó teòrica: s’orienta cap a la contemplació del món.
Raó pràctica: ús de la raó que mira d’orientar l’acció, pel la qual s’oposa a les passions per orientar-nos cap a la consecució d’un ideal moral que la raó mateixa ha fixat.
Metafísica: part de la filosofia sobre allò que es troba més allà dels sentits.
Ultimitat: part de la metafísica que te com a objectiu arribar a les qüestions últimes.
Subjecte: protagonista de l’acció (conèixer).
Opinió: és un estat de coneixement en què el subjecte considera quelcom com a cert, però no en té seguretat
Interès emancipador: consisteix en alliberar els éssers humans de la denominació i la repressió.
Dogmatisme: posició d’aquells que estan segurs de conèixer.
Escepticisme moderat: part de l’escepticisme que diu que ens em de comportar amb allò que és més probable.
Perspectivisme: és pot arribar a conèixer conjugant totes les perspectives de cada un de nosaltres.
Realisme: model explicatiu del coneixement que diu que l’objecte de conèixer, existeix per si mateixa, independentment del subjecte.
Idealisme: subratlla que la realitat no existeix independentment del subjecte que la coneix.
Noesi: consciència que s’obra a la realitat.
Prejudici: judicis previs que hem adquirit per educació, cultura, socialització, etc.
Ignorància: estat de la ment en què s’admet el desconeixement sobre un assumpte determinat.
Autoritat: afirmació que s’accepta com a certa perquè prové d’ algú a qui es concedeix el crèdit pel coneixement que té de la matèria.
Evidència sensible: primers principis evidents, com el principi d’identitat i el de no- contradicció.
Adequació: la veritat s’entén com una relació especial d’ajust entre dos elements.
Coherència: veritat de la qual depèn de l incorporació possible o impossible al conjunt de proposicions que tenim ja per certes
Pragmatisme: accepta la teoria de l’adequació, però la interpreta tenint en consideració la utilitat dels enunciats per resoldre els problemes vitals.
Consens: acord entre una comunitat.
Contingent: realitat que és però podria no existir.
Necessari: allò que és i no pot no ser.
Virtualitat: conjunt de percepcions i sensació generades amb ajuda d’un suport tècnic.
Raó pràctica: ús de la raó que mira d’orientar l’acció, pel la qual s’oposa a les passions per orientar-nos cap a la consecució d’un ideal moral que la raó mateixa ha fixat.
Metafísica: part de la filosofia sobre allò que es troba més allà dels sentits.
Ultimitat: part de la metafísica que te com a objectiu arribar a les qüestions últimes.
Subjecte: protagonista de l’acció (conèixer).
Opinió: és un estat de coneixement en què el subjecte considera quelcom com a cert, però no en té seguretat
Interès emancipador: consisteix en alliberar els éssers humans de la denominació i la repressió.
Dogmatisme: posició d’aquells que estan segurs de conèixer.
Escepticisme moderat: part de l’escepticisme que diu que ens em de comportar amb allò que és més probable.
Perspectivisme: és pot arribar a conèixer conjugant totes les perspectives de cada un de nosaltres.
Realisme: model explicatiu del coneixement que diu que l’objecte de conèixer, existeix per si mateixa, independentment del subjecte.
Idealisme: subratlla que la realitat no existeix independentment del subjecte que la coneix.
Noesi: consciència que s’obra a la realitat.
Prejudici: judicis previs que hem adquirit per educació, cultura, socialització, etc.
Ignorància: estat de la ment en què s’admet el desconeixement sobre un assumpte determinat.
Autoritat: afirmació que s’accepta com a certa perquè prové d’ algú a qui es concedeix el crèdit pel coneixement que té de la matèria.
Evidència sensible: primers principis evidents, com el principi d’identitat i el de no- contradicció.
Adequació: la veritat s’entén com una relació especial d’ajust entre dos elements.
Coherència: veritat de la qual depèn de l incorporació possible o impossible al conjunt de proposicions que tenim ja per certes
Pragmatisme: accepta la teoria de l’adequació, però la interpreta tenint en consideració la utilitat dels enunciats per resoldre els problemes vitals.
Consens: acord entre una comunitat.
Contingent: realitat que és però podria no existir.
Necessari: allò que és i no pot no ser.
Virtualitat: conjunt de percepcions i sensació generades amb ajuda d’un suport tècnic.
No hay comentarios:
Publicar un comentario