SAMUEL PHILLIPS HUNTINGTON

Samuel Phillips Huntington (nacido el 18 de abril de 1927) es un politólogo y profesor de Ciencia Políticas en el Eaton College y Director del Instituto John M. Olin de Estudios Estratégicos de la Universidad de Harvard. Huntington es conocido por su análisis de la relación entre el gobierno civil y militar, su investigación acerca de los golpes de estado en países del tercer mundo y su tesis acerca de los conflictos sociales futuros. Ha sido miembro del Consejo de Seguridad Nacional de la Casa Blanca, la Presidential Task Force on International Development, la Commission on the United States-Latin American Relationships y la Comission on Integrated Long Term Strategy. En sus obras ha elaborado su propia definición del concepto de sistema político y de régimen político entre otras, que se consideran de referencia en la materia.

EL MILLOR DELS DOS!

El filòsof que em sembla més coherent és Jean-Jacques Rousseau. Trobo que les seves idees són molt interessants i les dues opinions estic d’acord amb diferents àmbits, però Rousseau sembla que sigui més coherent en l’hora de defensar els seus ideals, ja que utilitza expressions més convincents actualment i ho justifica molt millor alhora de defensar una idea. Estic més d’acord amb que Rousseau defensi un sistema més democràtic que la nostra pròpia democràcia que no pas, com diu Hobbes que un sistema democràtic amb un cap fort i absolut, escollit lliurement per a tots i capaç d’imposar les seves lleis.

EL MILLOR DELS DOS!Doc.1- pàg 120 (L'INDIVIDUALISME POSSESSIU)

1.Aquest text ens explica les proporcions pròpies de l’individualista. Les proporcions més importants son:
L’home és lliure
L’home és l’únic propietari de la seva vida.


2.com a títol al text li posaria LLIBERTAT I AUTONOMIA


3.Les idees exposades en aquest text són relativament certes ja que provenen d´algú, que té un gran coneixement de la matèria, per això parlaríem d’autoritat. Totes les preposicions de les que porta el text, semblen coherents..Aquestes proporcions si que són vigents en l’actualitat, perquè els homes si són lliures, dels altres, són lliures de pensament i actuar segons els convingui, excepte en països amb dictadures en els quals els homes han de pensar el que el dictador mani.
El text ens porta que les persones ens relacionem per obtenir un benefici

THOMAS HOBBES i ROUSSEAU

Rousseau defensa un sistema més democràtic que la nostra democràcia, en canvi Thomas Hobbes defensa també un sistema més o menys democràtic, però la llibertat absoluta se la queda el rei.
Rousseau defensa que hem de renunciar a la nostra llibertat natural a canvi de llibertat civil i Hobbes diu que hem de renunciar a la nostra llibertat a canvi de protecció.
Thomas Hobbes pertany a un altre època(1588-1679) que Jean-Jacques Rousseau(1712-1778).Hobbes parteix d’una consideració pessimista dels éssers humans m’entres que Rousseau parteix de la hipòtesi d’un home actual solitari.
Hobbes afirma que “l’home és un llop per a l’home”, és a dir hi ha una guerra de tots contra tots m’ entres que Rousseau defensa que un home natural solidari pot ser bo per la naturalesa.Hobbes defensa que només un cap fort i absolut, farà possible una societat on es pugui conviure en pau, m’entres que Rousseau defensa la estructura de la societat com una comunitat igualitària i poc nombrosa, és a dir sostinguda per la voluntat general.

historia de la filosofia

http://www.youtube.com/watch?v=jCnkzo90Y6Y

DEFINICIONS BREUS:

Raó teòrica: s’orienta cap a la contemplació del món.
Raó pràctica: ús de la raó que mira d’orientar l’acció, pel la qual s’oposa a les passions per orientar-nos cap a la consecució d’un ideal moral que la raó mateixa ha fixat.
Metafísica: part de la filosofia sobre allò que es troba més allà dels sentits.
Ultimitat: part de la metafísica que te com a objectiu arribar a les qüestions últimes.
Subjecte: protagonista de l’acció (conèixer).
Opinió: és un estat de coneixement en què el subjecte considera quelcom com a cert, però no en té seguretat
Interès emancipador: consisteix en alliberar els éssers humans de la denominació i la repressió.
Dogmatisme: posició d’aquells que estan segurs de conèixer.
Escepticisme moderat: part de l’escepticisme que diu que ens em de comportar amb allò que és més probable.
Perspectivisme: és pot arribar a conèixer conjugant totes les perspectives de cada un de nosaltres.
Realisme: model explicatiu del coneixement que diu que l’objecte de conèixer, existeix per si mateixa, independentment del subjecte.
Idealisme: subratlla que la realitat no existeix independentment del subjecte que la coneix.
Noesi: consciència que s’obra a la realitat.
Prejudici: judicis previs que hem adquirit per educació, cultura, socialització, etc.
Ignorància: estat de la ment en què s’admet el desconeixement sobre un assumpte determinat.
Autoritat: afirmació que s’accepta com a certa perquè prové d’ algú a qui es concedeix el crèdit pel coneixement que té de la matèria.
Evidència sensible: primers principis evidents, com el principi d’identitat i el de no- contradicció.
Adequació: la veritat s’entén com una relació especial d’ajust entre dos elements.
Coherència: veritat de la qual depèn de l incorporació possible o impossible al conjunt de proposicions que tenim ja per certes
Pragmatisme: accepta la teoria de l’adequació, però la interpreta tenint en consideració la utilitat dels enunciats per resoldre els problemes vitals.
Consens: acord entre una comunitat.
Contingent: realitat que és però podria no existir.
Necessari: allò que és i no pot no ser.
Virtualitat: conjunt de percepcions i sensació generades amb ajuda d’un suport tècnic.

lo que es virtual es realitat? Penso que aquest punt de vista de veure-ho no és gaire adequat.
es cert el que es real, per tant, es real lo virtual? penso que no, el que es virtual de certa manera és fals ( no es real) ja que al ser virtual es mostra davant de nosaltres però es irreal. Lara Croft és un esser virtual d’un videojoc, amb aquest personatge ens transmeten un concepte de la realitat que és fals, però intenta transmetre una idea de la realitat reproduint i imitant lo real el mes ben fet possible. Realitat en referim a imitar lo real, es a dir, diem que mostra allò com aparença del que es cert i pur. Allò que és virtual no deixa de tot como se’ns apareix i no com és en realitat lo real.