Definicions breus:

saber ordinari: es basa en el “que” de les coses.

saber científic: es basa en el que, perquè de les coses, però es caracteritza pel saber sistemàtic rigorós i crític

saber filosòfic: el filòsof pretén arribar a una última pregunta(s’adquireix pensant)

ciència(definició moderna): qualsevol enunciat científic no només ha de formar part d’un saber rigorós, han de poder verificar-se o falsar-ne, que es el saber que senten l’experiència com a experimentació i les matemàtiques en l’estudi de la realitat.

mètode: manera de pensar prèviament planificada, ordenada, orientada a la consecució d’un fi

axiome: principis fonamentats indemostrables dins del sistema axiomaticodeductiu.

Inducció: procés de raonament que permet derivar d´una o diverses proporcions donades

incompleta: es recolza en una sèrie de comprovacions individuals que no inclouen la totalitat dels cossos possibles per elaborar lleis generals.

hipòtesi: suspensió provisional que encara no ha estat confirmada.

llei: enunciat universal que expressa el comportament o la relació que mantenen uns fenòmens concrets d’una manera regular invariable.

teoria: enunciats universals dels quals poden deduir-se totes les lleis d’una ciència particular.

falsació: hipòtesi falsa quan els fets en el món no concorden amb fets deduïts de la hipòtesi.

comprensió: captar-ne el sentit per situar-se dins dels fets.

mites: narracions fantàstiques que indiquen l’origen i regularitat del cosmos recorrent a forces sobre humanes.

mètode empiricoracional: comptem amb dues fonts de coneixement, els sentits i l´enteniment, per mitjà dels quals accedim a dos nivells de la realitat: sensible i intel·ligible


empirisme : separa les dues fonts de coneixement que el mètode empiricoracional considera necessària

mètode trascendental: no mira desbrinar que és l’origen del nostre saber sinó com passa.

lloc de llenguatge: no són solament maneres diferents d’utilitzar el llenguatge, descriuen situacions comunicatives

hermenèutica no normativa: no passa només a la comprensió.

pretensió de la validesa de la parla:veritat, realitat, intel·ligible i correcció moral.

ontologia: tracta de l’ésser